
Andecha Astur remembró nel Puertu Tarna la declaración de soberanía de 1937, reivindicándola como una referencia política pa construyir el futuru d’Asturies
Andecha Astur cellebró ayeri nel Puertu Tarna’l tradicional homenaxe a la Declaración de Soberanía del Conseyu d’Asturies y Llión, proclamada’l 24 d’agostu de 1937. La xornada tornó axuntar memoria histórica, reconocencia a quienes defendieron el país frente al facismu y reivindicación del drechu del pueblu asturianu a decidir llibremente’l so futuru.
L’actu entamó cola xubía a les trincheres de L’Abidular-Filispardi, ún de los espacios que conserven la memoria de la resistencia asturiana frente al exércitu franquista y les fuercies alemanes ya italianes que lu sofitaben. Nel percorríu recordóse l’esfuerciu de les asturianes y asturianos que participaron na construcción y defensa d’aquella llinia fortificada, enfrentándose nunes condiciones estremes a unes fuercies militares mui superiores.
Una vegada nes trincheres, dexóse llantada una asturina y lleóse la proclamación de soberanía de 1937, pola que’l Conseyu Interprovincial d’Asturies y Llión se constituyía en Conseyu Soberanu y asumía la totalidá de les xurisdicciones civiles y militares del territoriu. Un documentu que convirtió nuna decisión política concreta la voluntá d’un pueblu d’asumir el gobiernu del país nel momentu más difícil.
Darréu, l’homenaxe siguió énte’l monumentu dedicáu al Conseyu Soberanu, onde se realizó la tradicional ofrenda floral. L’actu sirvió pa reconocer a quienes defendieron Asturies y caltuvieron unes instituciones propies capaces d’organizar l’alministración, la economía y la defensa, emitir moneda y solicitar el reconocimientu internacional del país.
Na intervención política destacóse que recordar aquella esperiencia nun significa quedar ancláu nel pasáu nin idealizar una derrota. La declaración de soberanía demuestra hasta ónde foi capaz de llegar el pueblu asturianu cuando confió nes sos propies fuercies, organizóse y decidió asumir la responsabilidá de gobernase. Frente al derrotismu tresmitíu demientres décades, Andecha Astur reivindicó la dignidá y el valor de quienes, siendo conscientes de la desigualdá de fuercies, escoyeron resistir y defender el futuru del país.
Esi exemplu tien güei una dimensión especialmente necesaria. Asturies enfrenta la perda de población, la emigración forciada de la mocedá, la precariedá, la destrucción del territoriu, la masificación turística y la falta de poder políticu pa decidir sobro los sos propios recursos. La soberanía nun ye, poro, una proclamación abstracta, sinón la capacidá de determinar qué país queremos y al serviciu de quién tienen de tar les instituciones.
Soberanía ye poder decidir que los recursos públicos tienen de destinase a los servicios esenciales y non a proyectos innecesarios; que los montes asturianos nun tienen de sacrificase a los intereses de grandes empreses; que Peñamayor y Salave nun son nomes de mines si la población que vive n’esos territorios nun lo quier; que los parques de bateríes nun pueden imponese al país y que les viviendes son pa vivir, non pa alimentar la especulación y la turistificación.
L’homenaxe finó cola reafirmación del compromisu d’Andecha Astur cola soberanía nacional y social d’Asturies. Frente a un “Principado” y un Estatutu impuestos dende Madrid, la referencia ye un Conseyu proclamáu soberanu pol pueblu asturianu. Les trincheres del presente constrúyense con organización, pallabres, decisiones y votos, pero caltienen el mesmu oxetivu: facer d’Asturies un país nel que poder vivir, trabayar y ser, dueñu de los sos recursos y del so futuru.
